Y ME MORÍ
Y ME MORÍ ÉS UN ESPECTACLE INSPIRAT PER LA MÚSICA I ELS CONTES MEXICANS I LES MOLTES EXPRESSIONS FESTIVES D’AQUEST PAÍS RELACIONADES AMB LA CELEBRACIÓ DE LA MORT. ELS NOSTRES PROTAGONISTES ENS RELATEN, EN TO DE TRAGICOMÈDIA, TANT LA MORTIFICACIÓ QUE ELS VA PERSEGUIR EN VIDA, COM LA BONA VIDA QUE ELS VA REBRE DESPRÉS DE LA SEVA MORT.
MITJANÇANT ELS JOCS AMB L'ESCENOGRAFIA I EL FREGOLISME ESCÈNIC, CONGREGUEM EN AQUEST ESPECTACLE 2 MONS BEN DIFERENTS: D’UNA BANDA LA LLEUGERESA D’UN TOSC CABARET PROVINCIÀ, AMB UN DOMINANT D'HUMOR I CANÇÓ, I D’ALTRA LA TRANSCENDENT REFLEXIÓ DE 3 MORTS QUE ACUDEIXEN A LA VETLLADA A EXPLICAR LA RECTA FINAL DE LES SEVES POBRES VIDES, GIRANT L’ESPECTACLE CAP A UNA REALITAT MÉS DELICADA, FRÀGIL I POÈTICA.
UN AMBIENT POLSEGÓS, BARREJA DE CORRIDOS, RANCHERAS, TAÜTS, TEQUILA I CANTINAS ATROTINADES, ON PENSAR SOBRE LA FRAGILITAT DE L'ÉSSER HUMÀ, DE LES SEVES HABILITATS PER A LA SUPERACIÓ I L'EFICÀCIA DEL BON HUMOR PER SUPORTAR-HO TOT.
El resultado es brillante y nos acerca a una de los aspectos más destacados de la rica cultura mexicana. Su vital visión de la muerte.
Fernando Solla. En Platea.
Un texto que, en boca de los tres valientes en escena, se convierte en un cosmos de gran belleza. Una preciosidad que es puro realismo mágico.
Ferran Baile. Recomana.